
Coincideix amb el moixernó a la primavera i en sòls calcaris. El barret és fibrós, la carn s’enrogeix i les làmines madures s’enfosqueixen; no té l’olor farinosa típica del moixernó.

Bolet robust i blanquinós de primavera que forma erols entre l’herba de prats i pastures de muntanya.
El moixernó creix habitualment en clarianes i prats, entre 400 i 2.000 metres. Dins d’un mateix bosc, el microclima i l’estat del terreny poden canviar molt.
Els mesos habituals són abr, mai i jun. Les pluges, la temperatura i les condicions acumulades en determinen la fructificació.

Coincideix amb el moixernó a la primavera i en sòls calcaris. El barret és fibrós, la carn s’enrogeix i les làmines madures s’enfosqueixen; no té l’olor farinosa típica del moixernó.
Neteja’l, descarta exemplars envellits i cuina’l completament. L’olor farinosa és característica, però no permet identificar-lo tota sola.
No consumeixis cap bolet que no hagis identificat amb certesa. En cas de dubte, consulta una societat micològica o una persona experta.
Fotos: Moixernó · Strobilomyces · CC BY-SA 4.0 · Inocibe rogenc · Tatiana Bulyonkova · CC BY-SA 2.0
Consulta les espècies disponibles al predictor i compara les condicions actuals sobre el mapa de Catalunya.
Consulta el mapa d’avui