
És una espècie propera, habitualment més uniformement verda. Té les làmines bifurcades i unides prop del peu; les de la llora aspra destaquen perquè són especialment flexibles i de tacte greixós.

Rússula de colors grisos, violacis i verdosos, reconeixible dins del gènere per unes làmines blanques i especialment flexibles.
El barret és molt variable i pot combinar verd, gris, violeta, lila o crema; el color, tot sol, no és diagnòstic.
La llora aspra creix habitualment en boscos caducifolis, pinedes i alzinars i suredes, entre 350 i 1.800 metres. Dins d’un mateix bosc, el microclima i l’estat del terreny poden canviar molt.
Els mesos habituals són jun, jul, ago, set, oct i nov. Les pluges, la temperatura i les condicions acumulades en determinen la fructificació.

És una espècie propera, habitualment més uniformement verda. Té les làmines bifurcades i unides prop del peu; les de la llora aspra destaquen perquè són especialment flexibles i de tacte greixós.
Neteja-la amb cura perquè la carn és trencadissa i cuina-la completament. Consumeix-la només després d’una identificació segura: el color del barret és molt variable i no basta per reconèixer-la.
No consumeixis cap bolet que no hagis identificat amb certesa. En cas de dubte, consulta una societat micològica o una persona experta.
Fotos: Llora aspra · Holger Krisp · CC BY 3.0 · Llora vera · Jerzy Opioła · CC BY-SA 4.0
Consulta les espècies disponibles al predictor i compara les condicions actuals sobre el mapa de Catalunya.
Consulta el mapa d’avui